Comences gràcies a un amic, que et convenç. T’incorpores al món de les xarxes socials. Et fas Tuenti.
Puges fotos, comentes als teus amics, poses cançons. Envies privats i fiques estats d’allò que et passa.
Et fas major, i aquestes fotos pugen de categoria. A més, t’obris Facebook per a la gent més seriosa, o de la universitat. I el bucle torna a començar. Puges més fotos, en amics, de festa, de paella...
Et fas fan de grups, como ara “Salir del aula a mitad de clase y sentirte un ninja”, o “Llegar a casa borracho y creerte Ferrán Adrià”, i a més, agreges als teus professors. Ale, viva la mare de Déu. Que ho veja tothom..
Les xarxes socials són, justament, com una amiga a qui li contes tot allò que fas o que deixes de fer, i ella, al primer que li pregunta, li ho conta tot.
Intimitat? Això que es? Lo que no vulgues que es sàpia, no ho penges.
Ara el “cotilleo” s’ha estès a nivell mundial. Les empreses poden veure el teu perfil, veure com et diverteixes, com ixes, si beus, si no. Què t’agrada, què rebutges, en qui te relaciones...
I així fins a l’infinit.
Ara ja no són fotos, també son grups que deixen veure les teues inclinacions polítiques, religioses.. les teues postures front a problemes d’actualitat.
I si no t’agrada, no tingues FB. Però tampoc et coneixeran.
Avui hi ha que estar molt alerta en allò que penges a les xarxes, ja que pot condicionar la teua oportunitat per a treballar a una empresa.
Personalment tinc Tuenti, FB y Twitter, i els tres perfils són de caràcter amistós, dirigit als amics. Allò que em perd són els grups de FB. M’apunte a tots. I deuria moderar-me un poquet.
Per això, tinc en procés obrir-me un compte nou per al perfil professional, per a que puguen veure-lo les empreses i no em comprometa, i també per tindre un lloc on penjar el meu currículum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada