Agarreu-se, que ve curva

Tal dia com hui ens trobem davant d’un tema polèmic i controvertit. Es tracta de la vaga del passat 29 de Setembre.

Com tots sabem, aquesta vaga es deguda a la recent reforma laboral del govern, la qual, suposadament, contribueix a l'incentiu de contractació dels jóvens, d’aturats, i faria del fer fora, l’última opció de l’empresari.

En primer lloc tractarem el per què d’aquesta vaga. Els sindicats no comparteixen, evidentment, la visió del govern en quant a la conveniència de la reforma. I es que, açò, companys, no va ni cara l’aire. No hi ha forma humana de ficar-mos d’acord. Així que, agarreu el ciri, que la processó es llarga.

La seua opinió, en canvi, es basa en que dita reforma suposa una suspensió dels drets dels treballadors, i es recolzen també, en el fet de que fiquen en pitjor lloc les possibilitats de creixement de llocs de treball.

I realment fan més fàcil fer fora als treballadors, abaratint el procés, i afegint causes a la hora de fer-los fora. Açò, per la seua part, facilita els contractes temporals, que no afavoreix precisament la taxa d’aturats.

A més a més, les empreses es veuen en una situació de potestat a l’hora de trencar convenis, per exemple, en quant al salari del treballador.

Pense que, per una part, la vaga està justificada, ja que aquesta reforma deixa al descobert llacunes que afecten directament al treballador, i no en tots els casos ajuden a disminuir la taxa d’aturament.

Per aquest motiu, crec que deuria tornar a debatre’s la reforma, de tal manera que els treballadors no es veren en una situació de desavantatge en front a l’empresari.

Per un altra part, rebuig aquesta vaga, ja que prou mal està el país com per a començar a fer vagues, i ara, més que mai, hi ha que treballar, i fer-ho en ganes per a traure-mos d’aquesta situació en la que ens veiem, per que lo que va davant, va davant.

Torne al meu plantejament dels japonesos per a suggerir una vaga de treballar més, ja que treballar menys, ens té que ajudar menys.

No puc assegurar que els empresaris es troben satisfets en aquesta reforma, lo que puc afirmar, es que s’han trobat en una posició d’avantatge, en la que no s’afronten amb una situació de crisi a l’hora de fer fora als treballadors, ja que la meitat del gasto que suposa el fer fora, ho paga un altra companyia, a més de afegir causes que protegisquen aquesta decisió.

Per a finalitzar, i en quant a mi i a tots els estudiants que ens trobem a un tres i no res de concloure els nostres estudis universitaris, i per tant d’incorporar-mos al mercat laboral, pense que esta reforma ens afecta de forma especial, al tractar-mos d’un grup novell, on sempre es més complicat començar. I més, si afegim el fet de que es troben en vigència contractes que ens perjudiquen i ens faran més difícil formar part d’una empresa.

Per tant, vull encoratjar a tots els jóvens per a treballar dur, ja que pel que veiem, les condicions en son cada vegada més difícils, i xics, realment, avui, qui no està, no s’encontra, i el qui s’avança, es l’amo.

Així que, qui vullga peix, que es banye el cul.

Un platet de cacaus i tramussos.

Bé, per a començar, anem a aclarir una cosa: Espanya no va bé. No, i això tenim que acceptar-ho. Podríem dir, com diuen en el meu poble, que anem “com cagalló per sèquia”, si ens fiquem escatològics. 

Açò, ja fa temps que no ho tinguem controlat. I és evident, si ens fixem en els resultats. Una taxa d’atur més que preocupant, una baixada de les inversions en els diferents sectors, i, si t’encantes, els sindicats te fiquen una vaga damunt que ves, i busca qui t’ha pegat. 

No és hora de ficar-se a trobar culpables però està molt clar que, ací, les coses no s’han fet del tot bé. I no s’han fet bé per que no hi ha ganes de fer-les bé, i vull dir, que s’han pres mesures fàcils per tal de no trobar millors solucions, d’invertir els menys diners possibles en els projectes, etc. I una, i en després un altra, ací, tota pedra fa paret. El millor exemple d’açò que vos estic dient, és invertir diners en paper de millor qualitat per al periòdic, i per altra part, contractar becaris per a fer un treball que té que ser exercit per professionals.

Senyors, que no vos doneu conter, que açò no està bé? Que esteu fomentant una situació que no ens aprofita per a res?

Una vegada he pogut marmolar tranquil·la, vaig a ficar-me un poquet zen.

Anem a vorer. Cosetes negatives? Són evidents. Coses positives? Com per als japonesos, tota crisi, significa a la mateixa vegada, problema i oportunitat.

Oportunitat per a fer millor les coses, per a rectificar, ara que ja sabem allò que no funciona. 

Al·ludint a l’enquesta realitzada a 178 directors de periòdics, tinc que dir, que si comencem així, lluny no anem a arribar. Si en lloc de buscar solucions, es comença pensant que, a causa de la crisi, es farà fora a muntó de treballadors, ho sent en el ànima, però eixa empresa no fa cara de tindre una bona evolució. 

Pense que, en menys recursos i més ganes de treballar, es farien coses més grans i millors per a tots. Les idees no falten entre la gent jove, afirmen que no eixim preparats però qualsevol jove està capacitat per a donar una solució més creativa que el més vell treballador de una empresa, si li fica ganes, ja que es troba en una situació més avançada, nascut en una època on la tecnologia es una cosa natural per a ell, a més, que troba menys traves per a fer coses realment innovadores. Per que ací, senyors, el més tonto fa rellotges. 

L’última cosa que vull comentar es que, en tant que la tecnologia resta llocs de treball, ben aprofitada, pot ser una ajuda molt important per a l’evolució de l’empresa si, en compte de veure-la com una amenaça, la veiem com una oportunitat,i li fiquem ganes de treballar.

Per últim, em queda dir que, com es troba treball hui en dia? En ganes d’innovar, de fer les coses bé i de traballar-se’l, per que es la única forma de eixir d’aquesta crisi.

Així que, com veieu, qui vullga peix, que es banye el cul.

Benvinguts al meu blog.