divendres, 17 de desembre del 2010

Açò ja s'acaba!

Cada vegada ens trobem més a prop de finalitzar la nostra carrera, i la preparació es la millor opció.

Aquesta assignatura sen dubte ha sigut útil per a la nostra formació en quant a la inserció al mon laboral, aprenent a cercar ofertes de treball, a elaborar el nostre currículum, coneixent en primera persona a gent de recursos humans, que ens facilite la afronta a les entrevistes de treball.

De la mateixa forma, hem aprés lo important que resulten les xarxes socials per al nostre futur, i a redactar una carta de presentació o de candidatura.

Crec que aquesta assignatura m’ha aportat coneixements i dinamisme per afrontar la cerca de treball , com ara l’adequació del currículum al lloc de treball i l’actitud que hi ha que tindre a l’entrevista, a més de allò més correcte per anar vestit, o el llenguatge a utilitzar.

Així, també m’ha fer reflexionar aquestos conceptes per a aclarir les possibilitats, i ser constant en allò que vols.
Sobre tot, ha aconseguit reafirmar-me al nom del meu blog, ja que havem vist que, qui vullga peix, que es banye el cul, perquè es la única forma d’aconseguir-ho.

Ara ja estem un pas més prop d’inserir-nos al món laboral.
Bona sort!

Despeguem!

Quasi per a finalitzar, anem a escriure una carta de presentació per a fer-nos més fàcil l'inserció al món laboral.
Al meu cas, està dirigida a l'agència KABUKI.
Açí podeu veure qué es una carta de presentació.


___________________________________________________


Sandra Cabrera Ibáñez
C/ General Aldave
03012 Alicante
Telf. 638 17 52 99
Mail:sci3@alu.ua.es  


Alacant, 16 Desembre 2010




Benvolguda Sra. Pradella:

Recientment he finalitzat a la Universitat d’Alacant els meus estudis, consistents en la Llicenciatura de Publicitat i RRPP.

Per aquest motiu, em fique en contacte en vostès per a oferir-vos els meus servicis a la seua empresa.

Durant la meua formació a la Universitat he col·laborat a un periòdic digital, a una Comissió d’organització i he finalitzat en èxit les pràctiques en aquest sector, a una empresa d’Alzira.

En relació a aquestes activitats, m’agradaria formar part del seu equip, ja que crec que puc col·laborar al bon funcionament de l’empresa així com a la resolució de  tot tipus de problemes.

Vos adjunte el meu currículum detallant la meua formació al complet.


Esperant rebre notícies vostres prompte,  m’acomiade molt atentament.

Signa:

Sandra Cabrera

dijous, 16 de desembre del 2010

Les xarxes socials: eixes amigues tan poc discretes.

Comences gràcies a un amic, que et convenç. T’incorpores al món de les xarxes socials. Et fas Tuenti.

Puges fotos, comentes als teus amics, poses cançons. Envies privats i fiques estats d’allò que et passa.

Et fas major, i aquestes fotos pugen de categoria. A més, t’obris Facebook per a la gent més seriosa, o de la universitat. I el bucle torna a començar. Puges més fotos, en amics, de festa, de paella... 

Et fas fan de grups, como ara “Salir del aula a mitad de clase y sentirte un ninja”, o “Llegar a casa borracho y creerte Ferrán Adrià”, i a més, agreges als teus professors. Ale, viva la mare de Déu. Que ho veja tothom..


Les xarxes socials són, justament, com una amiga a qui li contes tot allò que fas o que deixes de fer, i ella, al primer que li pregunta, li ho conta tot.

Intimitat? Això que es? Lo que no vulgues que es sàpia, no ho penges.

Ara el “cotilleo” s’ha estès a nivell mundial. Les empreses poden veure el teu perfil, veure com et diverteixes, com ixes, si beus, si no. Què t’agrada, què rebutges, en qui te relaciones...
I així fins a l’infinit.

Ara ja no són fotos, també son grups que deixen veure les teues inclinacions polítiques, religioses.. les teues postures front a problemes d’actualitat.
I si no t’agrada, no tingues FB. Però tampoc et coneixeran.

Avui hi ha que estar molt alerta en allò que penges a les xarxes, ja que pot condicionar la teua oportunitat per a treballar a una empresa.


Personalment tinc Tuenti, FB y Twitter, i els tres perfils són de caràcter amistós, dirigit als amics. Allò que em perd són els grups de FB. M’apunte a tots. I deuria moderar-me un poquet. 
 
Per això, tinc en procés obrir-me un compte nou per al perfil professional, per a que puguen veure-lo les empreses i no em comprometa, i també per tindre un lloc on penjar el meu currículum.

Un manual d'instruccions, per favor.

Per desgràcia mai no he assistit a una entrevista de treball per al sector al que vuic dedicar la meua vida professional.
No obstant, sí que ho he fet per a altres empreses com ara restaurants, tendes de roba o  perfumeries.

No en son massa, ni res meravellós, però sí em van servir per a aprendre cosetes que ocorren a vegades a entrevistes de treball, i vaig a contar-vos les dos més destacades, per una cosa o per altra.

En primer lloc, vaig a contar-vos la de la perfumeria.
La història consistia en que jo vaig omplir un currículum a la tenda d’Alzira per a treballar a la franquícia d’aquesta empresa a la meua ciutat.
Com no tenia experiència, el meu currículum no s’adaptava  massa bé al treball oferit, i tal vegada aquest era un requisit important per al lloc de treball.

Doncs bé. Per alguna estranya raó em van fer anar a València per a aquesta entrevista, on hi havia unes deu xiques com jo, procedents d’uns altres pobles, que també anaven a fer l’entrevista.
Continuant en els estranys paràmetres d’aquesta entrevista, ens van fer una prova d’intel·ligència, un test d’eixos de numerets i formes, per a traure el teu quocient intel·lectual. No van fer preguntes individuals, ni tan sols ens van ficar a soles per a fer la prova. Totes juntes, a una mateixa taula.

A dia d’avui segueix preguntant-me per la prioritària necessitat de fer un test de quocient intel·lectual per a treballar a una perfumeria.

No obstant, lliçó apressa: Preparació. Per a qualsevol cosa. Per que un dia, te’n vas a treballar i et fan un test d’intel·ligència. Qui sap.

El segon exemple va ser una tenda de roba.

 A aquesta vegada, potser el meu currículum s’adaptara millor al lloc oferit. La roba també anava acord amb l’estil d’aquest comerç, i també em van fer preguntes, lo sorprenent d’aquesta entrevista van ser dues coses:

En primer lloc, quan vaig arribar, l’encarregat em va fer passar al magatzem, tot ple de caixes i roba.
Em va fer assentar-me a una de les caixes, i va començar les preguntes.
Si la situació ja resultava còmica, lo millor sense dubte van ser les preguntes.
 ¿Tens experiència al càrrec d’una tenda de roba?
No, mai no he treballat a una tenda de roba.
(Segueixen més preguntes en la mateixa línea, fins que ens donem conter de que no ens havíem entés.)
El xic en qüestió estava buscant a una encarregà per a la tenda, i jo mai no havia treballat, ni de dependenta de roba, i molt menys d’encarregà.
Graciós va ser, quan li vaig dir que, al seu anunci a una pàgina web, no era això lo que demanava.

Un altra lliçó apressa: Allò que demanen als anuncis, no es sempre el que volen. xD
No, a aquest cas, seria la documentació sobre l’empresa (a aquest enllaç vos oferim una pàgina on podreu obtindre informes sobre les empreses que vos interessen) i el lloc oferit, cosa que jo no vaig fer i em vaig presentar per a res. A més, l’adequació al lloc també es important, ja que, a aquest cas, lo essencial era tenir experiència.

Com veieu, molt satisfeta molt satisfeta, doncs no, però, tot es experiència, i de tot s’aprèn, per a les següents ocasions.

divendres, 26 de novembre del 2010

Una xicoteta xarla des de dins!

El passat 19 de Novembre tinguérem el plaer d’escoltar al cap de recursos humans de la FNAC, que ens va donar una xarla sobre les entrevistes de treball, consells i demés per a afrontar-les de manera satisfactòria, i rebre les preguntes més freqüents del alumnes. 

Al respecte, tinc un parell de punts a comentar.
Per una part, molt refrescants els consells i el protocol, tant per a assistir a qualsevol entrevista, tant per al període de temps posterior, en el qual ens quedem esperant una resposta que por urgir-nos i per altra part, no arribar mai.

Al meu parèixer, sempre està bé donar uns consells bàsics respecte a una situació que, pràcticament a tots, en ve de noves, i, a més, qui millor que una persona que desenvolupa eixa feina, que coneix millor que ningú, i molt de sovint, aquestes situacions.

Molt important la atenció a l’expressió corporal, que diu molt del nostre estat anímic del moment, i que no acostumem a controlar i dirigir cap als nostres propòsits.

I també l’actitud, ja que una persona que ve a per el lloc que s’ofereix té moltes més possibilitats d’aconseguir-lo que un altra que vaja a per “lo que siga, jo vuic treballar”.

En quant a aquest tema, també és important desenvolupar el teu currículum en consonància amb l’empresa a la que aspires, i redactar-lo ficant les coses que més puguen ser beneficioses per a evolucionar de forma positiva al lloc de treball que s’ofereix, obviant unes altres que poc et puguen aportar.

El segon punt que volia comentar es refereix a les primeres entrevistes de treball, quan no tens experiència i es més difícil incorporar-se al mercat laboral.

Allò que no em va convèncer va ser la resposta del RRHH a la meua qüestió al respecte, ja que la seua solució va ser que, siga el cas que et criden ells, és clar que no busquen experiència, però, en cas de que no, ho tens més difícil.

D’acord, gràcies, però no m’has solucionat la papeleta. Això jo ja ho sabia. Vull dir, jo en buscava solucions, ja sé que no en son fàcils, però una persona amb experiència deu conèixer algunes característiques que puguen fer a l’empresa elegir a una persona sense experiència per davant d’una altra que sí en tinga, no? No s’ha donat cap cas?

És igual. Xics, que ho tenim difícil. Hui per hui es molt difícil que et contracten sense haver treballat mai al sector, però, els “novatos”, per algun lloc haurem de començar.
Una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Una xicoteta excepció a la llengua per al meu currículum!




 Me llamo Sandra Cabrera Ibáñez. Tengo 21 años y soy de Alzira, Valencia.
Actualmente resido en Alicante a fin de cursar mis estudios universitarios, que consisten en una Licenciatura de Publicidad y Relaciones Públicas que terminaré en el plazo de un año.

Con la intención de licenciarme, superé satisfactoriamente la ESO y Bachiller en Valencia.

En cuanto a estudios complementarios, completé un curso de 45 horas de Inglés en Londres a nivel usuario impartido por Belgravia College, además de uno de ofimática a nivel alto.

En cuanto a los idiomas, tengo un nivel medio/alto de inglés tanto oral como escrito, y alto de valenciano en ambos aspectos.

Domino programas de procesos de datos como ahora Word, Excel, Power Point y Acces a nivel alto, y tengo un nivel medio/alto en programas de diseño como ahora PhotoShop cs5, InDesign o Gimp.

En cuanto a mi experiencia en el sector, que demuestra mis inclinaciones en esta profesión, he sido coordinadora de fiestas de la carrera de Publicidad durante 2009/2010, y actualmente colaboro en el periódico digital de la Universidad de Alicante: Comunic@ndo.

Mi experiencia laboral fuera del sector se basa en la hostelería en una cadena de restaurantes de cocina italiana, así como en una cadena de restauración de cines. He trabajado también  al cargo de un pequeño comercio en el sector de los videojuegos, en calidad de atención al cliente.

Mis habilidades se basan en la redacción, la versatilidad, el buen trabajo en equipo y la resolución de problemas,  además del buen trato con la gente, energía y entusiasmo en lo que hago.
Tengo una actitud flexible y amistosa, lo que me encamina hacia las relaciones públicas, sector en el que me gustaría destacar y desenvolverme.

dijous, 4 de novembre del 2010

"Reparte-flyers"?? No, thanks.

La teua vocació és ser "reparte-flyers"? TACHAN! Doncs estàs de sort. Perquè hui, fent una trobada d’ofertes de treball, en ha trobat mil.
Que t’agrada l’ambient discotequer, cobrar una misèria (entre 400 i 800 euros), un treball a temps parcial i tindre unes falses oportunitats d’ascendir?
Açò es lo teu.
Ah, se’m oblidava, a més d’un treball vora als sis mesos, un any si tens sort.

Perquè en el cas de que allò que t’agrada siga treballar a una empresa seriosa de RRPP., on es tracten temes d’imatge de marca, i on s’ha de planificar la imatge corporativa, i la comunicació interna i externa de l’empresa, per Internet, ho tens moooooooolt difícil.

Sis enllaços, sis pàgines on suposadament s’ofereixen treballs al sector de publicitat i RRPP.
Mireu-los, a veure quina opinió vos mereixen.

Jo no tinc paraules.

En quant a les habilitats demanades per a aquests “treballs de RRPP”, com no, formació cap.
Ah!, però si coincideixen totes amb una alta capacitat per al tracte amb la gent, i bona imatge.
JA. Açò em mata.
Però la millor de totes ha sigut una que ficava: “Nivel cultural medio”. xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD.
Però senyors, açò que es? Doncs això, açò es treball per a gent com a “RRPP”, gent que no ha estudiat i que es va a dedicar a repartir pamflets els dijous i dissabtes a Gandia mentre la resta de la gent se’n va de festa.

 Com aquestes no en són les ofertes que m’interessen, i encara no ha trobat una decent, vaig a fer una reflexió interna i a dir que, capacitats que necessite, idiomes, formació, i un poquet de sort, per a endinsar-me a l’empresa que m’agrada.

Per últim, en quant a canviar de ciutat: Sense problemes.
Ja ho he fet una vegada, per què no dos?
Però no per a un d’aquests treballs, per suposat.
No obstant, resulta una oportunitat per a obrir-se al món i conèixer a gent interessant, i tal vegada un treball decent.

dijous, 28 d’octubre del 2010

La meua ambició!

Avui vos vaig a parlar dels meus interessos personals professionals, com ara són les relacions públiques.

El primer problema al qual ens afrontem són aquests personatges comunament denominats “reparteflyers” de les discoteques, que es fan cridar relacions públiques i que destorben el treball dels autèntics treballadors de l’opinió pública.

 Açò fa un poquet més difícil la busca, però superada aquesta fase, i per a introduir-vos a aquesta disciplina, és imprescindible parlar-vos dels líders d’opinió, com ara es,  Edward Bernays.
Aquest home va ser el pare de les RRPP. Va interessar-se per l’opinió pública, i el seu èxit consisteix en fer evolucionar la visió que es tenia dels consumidors, quan es pensava que aquest era un ens passiu, per a fer entendre que la opinió pública no es gestiona directament, sinó que es tracta del resultat de les accions i estratègies que desenrotlla l’empresa.

A continuació, parlem de Ivy Lee, qui també va realitzar importants aportacions a la disciplina. Ivy Lee va separar aquest fenomen, tan importat per a la empresa, de la publicitat, formant una disciplina dependent, però a la vegada independent d’aquesta. Parlem, òbviament, de les relacions públiques.
I diguem dependent, perquè les ciències socials, totes, de una forma o un altra, es troben lligades, col·laboren i es complementen.

Actualment, trobem que la agència de RRPP Ketchum es l’agència de l’any, segons els premis Platinum PR Awards.
Per tant, el seu director, Tony Noel, és avui uns dels líders d’opinió més importants.

En quant a les habilitats necessàries per a un RRPP, pense que, els idiomes, per exemple, resulten imprescindibles per a moure’s a aquest món. A més, clar, de l’extraversió i l’empatia, per a tractar en la gent, a on es important ficar-se al lloc d’un altre. També crec que hi ha que tindre en conter el coneixement sobre comunicació, així com en estratègies comunicatives de la persona, per a que desenrrotlle una bona feina al sector.
Altra característica és la creativitat, per exemple, necessària per a tots els camps de comunicació.

Personalment, crec que deuria millorar els idiomes, a una escola oficial, a més d’adquirir experiència en quant a estratègies a les pràctiques d’empresa, no obstant, també pense que tinc empatia i sóc extravertida, i açò puntua al meu favor.

Per últim, vos deixe una llista de enllaços interessants:

El primer es de la agència líder en RRPP en 2010

El segon conté informació molt completa sobre la evolució de les RRPP

Tercer enllaç, la wikipedia, imprescindible

Una relació d’agències de comunicació i RRPP, un llistat útil.

Un blog molt interessant sobre la matèria a tractar:

dijous, 21 d’octubre del 2010

Buscant-me a la xarxa!

Avui, assistirem a una conferència a la universitat d’Alacant. A aquesta es parlava, sobre tot d’Internet, però, entre altres temes, es profunditzava a les diferents xarxes socials, el paper que desenvolupen per a les persones i marques, i les facilitats que ofereixen, a més dels inconvenients que també reporten per als usuaris.

Degut a açò, hem tingut temps per a reflexionar sobre l’evident importància de Internet per a tothom, i el feedback que proporciona. Hui en dia, si no ixes a Internet, no existeixes. Això si, és clar, que es convenient eixir bé. I quan diguem eixir bé, ens referim a no pujar fotografies que et comprometen, que no donen una bona imatge de la teua persona o de les teues aficions (per ficar un exemple, no es convenient eixir maltractant un gatet).

Debut a açò, m’ha ficat a buscar el meu nom al Google.
I que m’ha trobat? Doncs diferents coses. Si escric el meu nom, apareixen 449.000 resultats, però, es evident, que no es refereixen a mi la majoria dels enllaços. La majoria d’ocasions resulten altres persones que comparteixen cognom en mi, en ocasions canviat el ordre dels mateixos.
Ara, si fique el meu nom en cometes, apareixen 42 pàgines relacionades.
La majoria de les pàgines es refereixen al meu conter de Facebook, al perfil, grups que m’agraden o amics, cosa que no em reporta una imatge negativa, sols d’oci. Per un altra part, apareixen pàgines com ara el periòdic online Comunicando, a on sóc redactora actualment, que sí em dona una bona imatge, de persona treballadora.
A banda d’aquest llocs, apareix també al fotolog d’un amic, i a un altra xarxa social de Publicitat i rrpp.

Carències? Moltes! Per això tindré que elaborar millor el meu perfil, i aparèixer a unes altres pàgines d’interés que em relacionen en el perfil que em agradaria, com es el cas, de RRPP. Per a açò, seria convenient pujar treballs i anàlisi relacionats en aquest tema.

Com veiem, hi ha que moure’s per a aparèixer a aquest mitjà tan important avui, molt convenient per al futur, i determinant al futur acadèmic.
Per això amics, i com veiem una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

La mocaorà

Aquesta actualització no es deguda a una pràctica, no obstant, avui es la Mocaorà en la Comunitat Valenciana, i en tant que he fet el blog en valencià, m’agradaria parlar d’aquesta data, tan senyalada ací. 

A més de celebrar l’entrada del rei Jaume I el conqueridor a València, per lo qual és festiu a tota la comunitat, hui celebrem el dia de Sant Donís, dia dels enamorats a València. Ací li diguem: “La Mocaorà”.


La tradició és regalar a la teua parella una caixeta en fruites i verdures de massapà, embolicat en un mocaor ben bonic. Per lo general el regal sol ser de part del xic a la xica, que ens agraden més els dolços, però es pot fer al xic també.

M’agradaria haver-li fet  hui una foto a les pastisseries de la meua ciutat per ensenyar-vos-la, ja que la decoració es preciosa i digna d’admirar, però la meua càmera està en un estat de coma permanent xDDD 
Aquesta tradició ve de quan Jaume I va entrar a València, i les dones del poble li van oferir caixes en fruites i verdures.

Avui, en orgull podem dir que aquesta tradició continua, ja que és ben bonica i, a més, a ningú no li amarga un dolç! =)

divendres, 8 d’octubre del 2010

Creativitat!

Avui ha estat a una conferència de Lluís Bassat a Elx.
Son les dotze i vint, i em trobe al sofà de ma cassa, Buenafuente ix per la televisió i ens dedica el seu monòleg de totes les nits.
I pense.

Hui he aprés una valuosa lliçó. Aquest gran home, res més que millor publicitari del segle XX, ens ha relatat com ha arribat allà on es troba, a la gran cima del món publicitari.
Tan senzill, ho deia. Així com qui no vol.

Creativitat és fer les coses d’una forma diferent, i millor que les anteriors ja fetes, ens deia.
Quina veritat.

Pense que la manera més intel·ligent d’arribar a ser algú en aquest món, sobre tot el de la publicitat, es basa en tenir idees que milloren la existència, i més encara, els objectius del client.

És increïble com un home, que senzillament venia televisors, en una idea magnífica, donat el cas de que no en venia ni una, avança en el món de la venta i s’endinsa en el publicitari, simplement amb una agència constituïda per tres persones.

I ara, ací ho tens. Ha escrit el “Libro rojo de la publicidad”, la nostra bíblia, la bíblia de tot estudiant de publicitat.

Aquest home mai ha estudiat publicitat, i sap més, que tots nosaltres junts.
La experiència també compta, clar que sí.
Però, no obstant, es més que això. Es tracta de tindre ganes. De pensar, que es gratis (com em deia avui un amic). Com vos parlava a les anteriors actualitzacions, de ficar-li ganes. L’èxit no es materialitza, te’l tens que guanyar.
Així que, com veieu, una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

Creguem que la creativitat ens ve del més absolut no-res, però açò no es gens de veres. La creativitat ens ve en qualsevol moment, sempre i quan ens trobe divagant el problema a solucionar. Com deia Picasso, “que la creatividad, cuando venga, me encuentre trabajando”.

Això es creativitat. Reflexionar sobre el problema, a totes hores, fins que alguna cosa, o alguna persona, ens ajude a donar eixe pas que tant costa, el d’imaginar-se una solució efectiva. I no tenir por a fer coses diferents i mai fetes. 

Al cap i a la fi, això es creativitat.



dijous, 30 de setembre del 2010

Agarreu-se, que ve curva


Tal dia com hui ens trobem davant d’un tema polèmic i controvertit. Es tracta de la vaga del passat 29 de Setembre.

Com tots sabem, aquesta vaga es deguda a la recent reforma laboral del govern, la qual, suposadament, contribueix a l'incentiu de contractació dels jóvens, d’aturats, i faria del fer fora, l’última opció de l’empresari.

En primer lloc tractarem el per què d’aquesta vaga. Els sindicats no comparteixen, evidentment, la visió del govern en quant a la conveniència de la reforma. I es que, açò, companys, no va ni cara l’aire. No hi ha forma humana de ficar-mos d’acord. Així que, agarreu el ciri, que la processó es llarga.

La seua opinió, en canvi, es basa en que dita reforma suposa una suspensió dels drets dels treballadors, i es recolzen també, en el fet de que fiquen en pitjor lloc les possibilitats de creixement de llocs de treball.

I realment fan més fàcil fer fora als treballadors, abaratint el procés, i afegint causes a la hora de fer-los fora. Açò, per la seua part, facilita els contractes temporals, que no afavoreix precisament la taxa d’aturats.

A més a més, les empreses es veuen en una situació de potestat a l’hora de trencar convenis, per exemple, en quant al salari del treballador.

Pense que, per una part, la vaga està justificada, ja que aquesta reforma deixa al descobert llacunes que afecten directament al treballador, i no en tots els casos ajuden a disminuir la taxa d’aturament.

Per aquest motiu, crec que deuria tornar a debatre’s la reforma, de tal manera que els treballadors no es veren en una situació de desavantatge en front a l’empresari.

Per un altra part, rebuig aquesta vaga, ja que prou mal està el país com per a començar a fer vagues, i ara, més que mai, hi ha que treballar, i fer-ho en ganes per a traure-mos d’aquesta situació en la que ens veiem, per que lo que va davant, va davant.

Torne al meu plantejament dels japonesos per a suggerir una vaga de treballar més, ja que treballar menys, ens té que ajudar menys.

No puc assegurar que els empresaris es troben satisfets en aquesta reforma, lo que puc afirmar, es que s’han trobat en una posició d’avantatge, en la que no s’afronten amb una situació de crisi a l’hora de fer fora als treballadors, ja que la meitat del gasto que suposa el fer fora, ho paga un altra companyia, a més de afegir causes que protegisquen aquesta decisió.

Per a finalitzar, i en quant a mi i a tots els estudiants que ens trobem a un tres i no res de concloure els nostres estudis universitaris, i per tant d’incorporar-mos al mercat laboral, pense que esta reforma ens afecta de forma especial, al tractar-mos d’un grup novell, on sempre es més complicat començar. I més, si afegim el fet de que es troben en vigència contractes que ens perjudiquen i ens faran més difícil formar part d’una empresa.

Per tant, vull encoratjar a tots els jóvens per a treballar dur, ja que pel que veiem, les condicions en son cada vegada més difícils, i xics, realment, avui, qui no està, no s’encontra, i el qui s’avança, es l’amo.

Així que, qui vullga peix, que es banye el cul.

Un platet de cacaus i tramussos.

Bé, per a començar, anem a aclarir una cosa: Espanya no va bé. No, i això tenim que acceptar-ho. Podríem dir, com diuen en el meu poble, que anem “com cagalló per sèquia”, si ens fiquem escatològics. 

Açò, ja fa temps que no ho tinguem controlat. I és evident, si ens fixem en els resultats. Una taxa d’atur més que preocupant, una baixada de les inversions en els diferents sectors, i, si t’encantes, els sindicats te fiquen una vaga damunt que ves, i busca qui t’ha pegat. 

No és hora de ficar-se a trobar culpables però està molt clar que, ací, les coses no s’han fet del tot bé. I no s’han fet bé per que no hi ha ganes de fer-les bé, i vull dir, que s’han pres mesures fàcils per tal de no trobar millors solucions, d’invertir els menys diners possibles en els projectes, etc. I una, i en després un altra, ací, tota pedra fa paret. El millor exemple d’açò que vos estic dient, és invertir diners en paper de millor qualitat per al periòdic, i per altra part, contractar becaris per a fer un treball que té que ser exercit per professionals.

Senyors, que no vos doneu conter, que açò no està bé? Que esteu fomentant una situació que no ens aprofita per a res?
Una vegada he pogut marmolar tranquil·la, vaig a ficar-me un poquet zen.
Anem a vorer. Cosetes negatives? Són evidents. Coses positives? Com per als japonesos, tota crisi, significa a la mateixa vegada, problema i oportunitat.
Oportunitat per a fer millor les coses, per a rectificar, ara que ja sabem allò que no funciona. 

Al·ludint a l’enquesta realitzada a 178 directors de periòdics, tinc que dir, que si comencem així, lluny no anem a arribar. Si en lloc de buscar solucions, es comença pensant que, a causa de la crisi, es farà fora a muntó de treballadors, ho sent en el ànima, però eixa empresa no fa cara de tindre una bona evolució. 

Pense que, en menys recursos i més ganes de treballar, es farien coses més grans i millors per a tots. Les idees no falten entre la gent jove, afirmen que no eixim preparats però qualsevol jove està capacitat per a donar una solució més creativa que el més vell treballador de una empresa, si li fica ganes, ja que es troba en una situació més avançada, nascut en una època on la tecnologia es una cosa natural per a ell, a més, que troba menys traves per a fer coses realment innovadores. Per que ací, senyors, el més tonto fa rellotges. 

L’última cosa que vull comentar es que, en tant que la tecnologia resta llocs de treball, ben aprofitada, pot ser una ajuda molt important per a l’evolució de l’empresa si, en compte de veure-la com una amenaça, la veiem com una oportunitat,i li fiquem ganes de treballar.

Per últim, em queda dir que, com es troba treball hui en dia? En ganes d’innovar, de fer les coses bé i de traballar-se’l, per que es la única forma de eixir d’aquesta crisi.
Així que, com veieu, qui vullga peix, que es banye el cul.
Benvinguts al meu blog.