Cada vegada ens trobem més a prop de finalitzar la nostra carrera, i la preparació es la millor opció.divendres, 17 de desembre del 2010
Açò ja s'acaba!
Cada vegada ens trobem més a prop de finalitzar la nostra carrera, i la preparació es la millor opció.Despeguem!
Al meu cas, està dirigida a l'agència KABUKI.
Açí podeu veure qué es una carta de presentació.
___________________________________________________
Sandra Cabrera Ibáñez
dijous, 16 de desembre del 2010
Les xarxes socials: eixes amigues tan poc discretes.
Un manual d'instruccions, per favor.
Per desgràcia mai no he assistit a una entrevista de treball per al sector al que vuic dedicar la meua vida professional. divendres, 26 de novembre del 2010
Una xicoteta xarla des de dins!
dimecres, 10 de novembre del 2010
Una xicoteta excepció a la llengua per al meu currículum!
dijous, 4 de novembre del 2010
"Reparte-flyers"?? No, thanks.
La teua vocació és ser "reparte-flyers"? TACHAN! Doncs estàs de sort. Perquè hui, fent una trobada d’ofertes de treball, en ha trobat mil.dijous, 28 d’octubre del 2010
La meua ambició!
dijous, 21 d’octubre del 2010
Buscant-me a la xarxa!
dissabte, 9 d’octubre del 2010
La mocaorà
divendres, 8 d’octubre del 2010
Creativitat!
dijous, 30 de setembre del 2010
Agarreu-se, que ve curva

Tal dia com hui ens trobem davant d’un tema polèmic i controvertit. Es tracta de la vaga del passat 29 de Setembre.
Com tots sabem, aquesta vaga es deguda a la recent reforma laboral del govern, la qual, suposadament, contribueix a l'incentiu de contractació dels jóvens, d’aturats, i faria del fer fora, l’última opció de l’empresari.
En primer lloc tractarem el per què d’aquesta vaga. Els sindicats no comparteixen, evidentment, la visió del govern en quant a la conveniència de la reforma. I es que, açò, companys, no va ni cara l’aire. No hi ha forma humana de ficar-mos d’acord. Així que, agarreu el ciri, que la processó es llarga.
La seua opinió, en canvi, es basa en que dita reforma suposa una suspensió dels drets dels treballadors, i es recolzen també, en el fet de que fiquen en pitjor lloc les possibilitats de creixement de llocs de treball.
I realment fan més fàcil fer fora als treballadors, abaratint el procés, i afegint causes a la hora de fer-los fora. Açò, per la seua part, facilita els contractes temporals, que no afavoreix precisament la taxa d’aturats.
A més a més, les empreses es veuen en una situació de potestat a l’hora de trencar convenis, per exemple, en quant al salari del treballador.
Pense que, per una part, la vaga està justificada, ja que aquesta reforma deixa al descobert llacunes que afecten directament al treballador, i no en tots els casos ajuden a disminuir la taxa d’aturament.
Per aquest motiu, crec que deuria tornar a debatre’s la reforma, de tal manera que els treballadors no es veren en una situació de desavantatge en front a l’empresari.
Per un altra part, rebuig aquesta vaga, ja que prou mal està el país com per a començar a fer vagues, i ara, més que mai, hi ha que treballar, i fer-ho en ganes per a traure-mos d’aquesta situació en la que ens veiem, per que lo que va davant, va davant.
Torne al meu plantejament dels japonesos per a suggerir una vaga de treballar més, ja que treballar menys, ens té que ajudar menys.
No puc assegurar que els empresaris es troben satisfets en aquesta reforma, lo que puc afirmar, es que s’han trobat en una posició d’avantatge, en la que no s’afronten amb una situació de crisi a l’hora de fer fora als treballadors, ja que la meitat del gasto que suposa el fer fora, ho paga un altra companyia, a més de afegir causes que protegisquen aquesta decisió.
Per a finalitzar, i en quant a mi i a tots els estudiants que ens trobem a un tres i no res de concloure els nostres estudis universitaris, i per tant d’incorporar-mos al mercat laboral, pense que esta reforma ens afecta de forma especial, al tractar-mos d’un grup novell, on sempre es més complicat començar. I més, si afegim el fet de que es troben en vigència contractes que ens perjudiquen i ens faran més difícil formar part d’una empresa.
Per tant, vull encoratjar a tots els jóvens per a treballar dur, ja que pel que veiem, les condicions en son cada vegada més difícils, i xics, realment, avui, qui no està, no s’encontra, i el qui s’avança, es l’amo.
Així que, qui vullga peix, que es banye el cul.






