divendres, 26 de novembre del 2010

Una xicoteta xarla des de dins!

El passat 19 de Novembre tinguérem el plaer d’escoltar al cap de recursos humans de la FNAC, que ens va donar una xarla sobre les entrevistes de treball, consells i demés per a afrontar-les de manera satisfactòria, i rebre les preguntes més freqüents del alumnes. 

Al respecte, tinc un parell de punts a comentar.
Per una part, molt refrescants els consells i el protocol, tant per a assistir a qualsevol entrevista, tant per al període de temps posterior, en el qual ens quedem esperant una resposta que por urgir-nos i per altra part, no arribar mai.

Al meu parèixer, sempre està bé donar uns consells bàsics respecte a una situació que, pràcticament a tots, en ve de noves, i, a més, qui millor que una persona que desenvolupa eixa feina, que coneix millor que ningú, i molt de sovint, aquestes situacions.

Molt important la atenció a l’expressió corporal, que diu molt del nostre estat anímic del moment, i que no acostumem a controlar i dirigir cap als nostres propòsits.

I també l’actitud, ja que una persona que ve a per el lloc que s’ofereix té moltes més possibilitats d’aconseguir-lo que un altra que vaja a per “lo que siga, jo vuic treballar”.

En quant a aquest tema, també és important desenvolupar el teu currículum en consonància amb l’empresa a la que aspires, i redactar-lo ficant les coses que més puguen ser beneficioses per a evolucionar de forma positiva al lloc de treball que s’ofereix, obviant unes altres que poc et puguen aportar.

El segon punt que volia comentar es refereix a les primeres entrevistes de treball, quan no tens experiència i es més difícil incorporar-se al mercat laboral.

Allò que no em va convèncer va ser la resposta del RRHH a la meua qüestió al respecte, ja que la seua solució va ser que, siga el cas que et criden ells, és clar que no busquen experiència, però, en cas de que no, ho tens més difícil.

D’acord, gràcies, però no m’has solucionat la papeleta. Això jo ja ho sabia. Vull dir, jo en buscava solucions, ja sé que no en son fàcils, però una persona amb experiència deu conèixer algunes característiques que puguen fer a l’empresa elegir a una persona sense experiència per davant d’una altra que sí en tinga, no? No s’ha donat cap cas?

És igual. Xics, que ho tenim difícil. Hui per hui es molt difícil que et contracten sense haver treballat mai al sector, però, els “novatos”, per algun lloc haurem de començar.
Una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Una xicoteta excepció a la llengua per al meu currículum!




 Me llamo Sandra Cabrera Ibáñez. Tengo 21 años y soy de Alzira, Valencia.
Actualmente resido en Alicante a fin de cursar mis estudios universitarios, que consisten en una Licenciatura de Publicidad y Relaciones Públicas que terminaré en el plazo de un año.

Con la intención de licenciarme, superé satisfactoriamente la ESO y Bachiller en Valencia.

En cuanto a estudios complementarios, completé un curso de 45 horas de Inglés en Londres a nivel usuario impartido por Belgravia College, además de uno de ofimática a nivel alto.

En cuanto a los idiomas, tengo un nivel medio/alto de inglés tanto oral como escrito, y alto de valenciano en ambos aspectos.

Domino programas de procesos de datos como ahora Word, Excel, Power Point y Acces a nivel alto, y tengo un nivel medio/alto en programas de diseño como ahora PhotoShop cs5, InDesign o Gimp.

En cuanto a mi experiencia en el sector, que demuestra mis inclinaciones en esta profesión, he sido coordinadora de fiestas de la carrera de Publicidad durante 2009/2010, y actualmente colaboro en el periódico digital de la Universidad de Alicante: Comunic@ndo.

Mi experiencia laboral fuera del sector se basa en la hostelería en una cadena de restaurantes de cocina italiana, así como en una cadena de restauración de cines. He trabajado también  al cargo de un pequeño comercio en el sector de los videojuegos, en calidad de atención al cliente.

Mis habilidades se basan en la redacción, la versatilidad, el buen trabajo en equipo y la resolución de problemas,  además del buen trato con la gente, energía y entusiasmo en lo que hago.
Tengo una actitud flexible y amistosa, lo que me encamina hacia las relaciones públicas, sector en el que me gustaría destacar y desenvolverme.

dijous, 4 de novembre del 2010

"Reparte-flyers"?? No, thanks.

La teua vocació és ser "reparte-flyers"? TACHAN! Doncs estàs de sort. Perquè hui, fent una trobada d’ofertes de treball, en ha trobat mil.
Que t’agrada l’ambient discotequer, cobrar una misèria (entre 400 i 800 euros), un treball a temps parcial i tindre unes falses oportunitats d’ascendir?
Açò es lo teu.
Ah, se’m oblidava, a més d’un treball vora als sis mesos, un any si tens sort.

Perquè en el cas de que allò que t’agrada siga treballar a una empresa seriosa de RRPP., on es tracten temes d’imatge de marca, i on s’ha de planificar la imatge corporativa, i la comunicació interna i externa de l’empresa, per Internet, ho tens moooooooolt difícil.

Sis enllaços, sis pàgines on suposadament s’ofereixen treballs al sector de publicitat i RRPP.
Mireu-los, a veure quina opinió vos mereixen.

Jo no tinc paraules.

En quant a les habilitats demanades per a aquests “treballs de RRPP”, com no, formació cap.
Ah!, però si coincideixen totes amb una alta capacitat per al tracte amb la gent, i bona imatge.
JA. Açò em mata.
Però la millor de totes ha sigut una que ficava: “Nivel cultural medio”. xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD.
Però senyors, açò que es? Doncs això, açò es treball per a gent com a “RRPP”, gent que no ha estudiat i que es va a dedicar a repartir pamflets els dijous i dissabtes a Gandia mentre la resta de la gent se’n va de festa.

 Com aquestes no en són les ofertes que m’interessen, i encara no ha trobat una decent, vaig a fer una reflexió interna i a dir que, capacitats que necessite, idiomes, formació, i un poquet de sort, per a endinsar-me a l’empresa que m’agrada.

Per últim, en quant a canviar de ciutat: Sense problemes.
Ja ho he fet una vegada, per què no dos?
Però no per a un d’aquests treballs, per suposat.
No obstant, resulta una oportunitat per a obrir-se al món i conèixer a gent interessant, i tal vegada un treball decent.