divendres, 17 de desembre del 2010

Açò ja s'acaba!

Cada vegada ens trobem més a prop de finalitzar la nostra carrera, i la preparació es la millor opció.

Aquesta assignatura sen dubte ha sigut útil per a la nostra formació en quant a la inserció al mon laboral, aprenent a cercar ofertes de treball, a elaborar el nostre currículum, coneixent en primera persona a gent de recursos humans, que ens facilite la afronta a les entrevistes de treball.

De la mateixa forma, hem aprés lo important que resulten les xarxes socials per al nostre futur, i a redactar una carta de presentació o de candidatura.

Crec que aquesta assignatura m’ha aportat coneixements i dinamisme per afrontar la cerca de treball , com ara l’adequació del currículum al lloc de treball i l’actitud que hi ha que tindre a l’entrevista, a més de allò més correcte per anar vestit, o el llenguatge a utilitzar.

Així, també m’ha fer reflexionar aquestos conceptes per a aclarir les possibilitats, i ser constant en allò que vols.
Sobre tot, ha aconseguit reafirmar-me al nom del meu blog, ja que havem vist que, qui vullga peix, que es banye el cul, perquè es la única forma d’aconseguir-ho.

Ara ja estem un pas més prop d’inserir-nos al món laboral.
Bona sort!

Despeguem!

Quasi per a finalitzar, anem a escriure una carta de presentació per a fer-nos més fàcil l'inserció al món laboral.
Al meu cas, està dirigida a l'agència KABUKI.
Açí podeu veure qué es una carta de presentació.


___________________________________________________


Sandra Cabrera Ibáñez
C/ General Aldave
03012 Alicante
Telf. 638 17 52 99
Mail:sci3@alu.ua.es  


Alacant, 16 Desembre 2010




Benvolguda Sra. Pradella:

Recientment he finalitzat a la Universitat d’Alacant els meus estudis, consistents en la Llicenciatura de Publicitat i RRPP.

Per aquest motiu, em fique en contacte en vostès per a oferir-vos els meus servicis a la seua empresa.

Durant la meua formació a la Universitat he col·laborat a un periòdic digital, a una Comissió d’organització i he finalitzat en èxit les pràctiques en aquest sector, a una empresa d’Alzira.

En relació a aquestes activitats, m’agradaria formar part del seu equip, ja que crec que puc col·laborar al bon funcionament de l’empresa així com a la resolució de  tot tipus de problemes.

Vos adjunte el meu currículum detallant la meua formació al complet.


Esperant rebre notícies vostres prompte,  m’acomiade molt atentament.

Signa:

Sandra Cabrera

dijous, 16 de desembre del 2010

Les xarxes socials: eixes amigues tan poc discretes.

Comences gràcies a un amic, que et convenç. T’incorpores al món de les xarxes socials. Et fas Tuenti.

Puges fotos, comentes als teus amics, poses cançons. Envies privats i fiques estats d’allò que et passa.

Et fas major, i aquestes fotos pugen de categoria. A més, t’obris Facebook per a la gent més seriosa, o de la universitat. I el bucle torna a començar. Puges més fotos, en amics, de festa, de paella... 

Et fas fan de grups, como ara “Salir del aula a mitad de clase y sentirte un ninja”, o “Llegar a casa borracho y creerte Ferrán Adrià”, i a més, agreges als teus professors. Ale, viva la mare de Déu. Que ho veja tothom..


Les xarxes socials són, justament, com una amiga a qui li contes tot allò que fas o que deixes de fer, i ella, al primer que li pregunta, li ho conta tot.

Intimitat? Això que es? Lo que no vulgues que es sàpia, no ho penges.

Ara el “cotilleo” s’ha estès a nivell mundial. Les empreses poden veure el teu perfil, veure com et diverteixes, com ixes, si beus, si no. Què t’agrada, què rebutges, en qui te relaciones...
I així fins a l’infinit.

Ara ja no són fotos, també son grups que deixen veure les teues inclinacions polítiques, religioses.. les teues postures front a problemes d’actualitat.
I si no t’agrada, no tingues FB. Però tampoc et coneixeran.

Avui hi ha que estar molt alerta en allò que penges a les xarxes, ja que pot condicionar la teua oportunitat per a treballar a una empresa.


Personalment tinc Tuenti, FB y Twitter, i els tres perfils són de caràcter amistós, dirigit als amics. Allò que em perd són els grups de FB. M’apunte a tots. I deuria moderar-me un poquet. 
 
Per això, tinc en procés obrir-me un compte nou per al perfil professional, per a que puguen veure-lo les empreses i no em comprometa, i també per tindre un lloc on penjar el meu currículum.

Un manual d'instruccions, per favor.

Per desgràcia mai no he assistit a una entrevista de treball per al sector al que vuic dedicar la meua vida professional.
No obstant, sí que ho he fet per a altres empreses com ara restaurants, tendes de roba o  perfumeries.

No en son massa, ni res meravellós, però sí em van servir per a aprendre cosetes que ocorren a vegades a entrevistes de treball, i vaig a contar-vos les dos més destacades, per una cosa o per altra.

En primer lloc, vaig a contar-vos la de la perfumeria.
La història consistia en que jo vaig omplir un currículum a la tenda d’Alzira per a treballar a la franquícia d’aquesta empresa a la meua ciutat.
Com no tenia experiència, el meu currículum no s’adaptava  massa bé al treball oferit, i tal vegada aquest era un requisit important per al lloc de treball.

Doncs bé. Per alguna estranya raó em van fer anar a València per a aquesta entrevista, on hi havia unes deu xiques com jo, procedents d’uns altres pobles, que també anaven a fer l’entrevista.
Continuant en els estranys paràmetres d’aquesta entrevista, ens van fer una prova d’intel·ligència, un test d’eixos de numerets i formes, per a traure el teu quocient intel·lectual. No van fer preguntes individuals, ni tan sols ens van ficar a soles per a fer la prova. Totes juntes, a una mateixa taula.

A dia d’avui segueix preguntant-me per la prioritària necessitat de fer un test de quocient intel·lectual per a treballar a una perfumeria.

No obstant, lliçó apressa: Preparació. Per a qualsevol cosa. Per que un dia, te’n vas a treballar i et fan un test d’intel·ligència. Qui sap.

El segon exemple va ser una tenda de roba.

 A aquesta vegada, potser el meu currículum s’adaptara millor al lloc oferit. La roba també anava acord amb l’estil d’aquest comerç, i també em van fer preguntes, lo sorprenent d’aquesta entrevista van ser dues coses:

En primer lloc, quan vaig arribar, l’encarregat em va fer passar al magatzem, tot ple de caixes i roba.
Em va fer assentar-me a una de les caixes, i va començar les preguntes.
Si la situació ja resultava còmica, lo millor sense dubte van ser les preguntes.
 ¿Tens experiència al càrrec d’una tenda de roba?
No, mai no he treballat a una tenda de roba.
(Segueixen més preguntes en la mateixa línea, fins que ens donem conter de que no ens havíem entés.)
El xic en qüestió estava buscant a una encarregà per a la tenda, i jo mai no havia treballat, ni de dependenta de roba, i molt menys d’encarregà.
Graciós va ser, quan li vaig dir que, al seu anunci a una pàgina web, no era això lo que demanava.

Un altra lliçó apressa: Allò que demanen als anuncis, no es sempre el que volen. xD
No, a aquest cas, seria la documentació sobre l’empresa (a aquest enllaç vos oferim una pàgina on podreu obtindre informes sobre les empreses que vos interessen) i el lloc oferit, cosa que jo no vaig fer i em vaig presentar per a res. A més, l’adequació al lloc també es important, ja que, a aquest cas, lo essencial era tenir experiència.

Com veieu, molt satisfeta molt satisfeta, doncs no, però, tot es experiència, i de tot s’aprèn, per a les següents ocasions.