La meua ambició!

Avui vos vaig a parlar dels meus interessos personals professionals, com ara són les relacions públiques.

El primer problema al qual ens afrontem són aquests personatges comunament denominats “reparteflyers” de les discoteques, que es fan cridar relacions públiques i que destorben el treball dels autèntics treballadors de l’opinió pública.

 Açò fa un poquet més difícil la busca, però superada aquesta fase, i per a introduir-vos a aquesta disciplina, és imprescindible parlar-vos dels líders d’opinió, com ara es,  Edward Bernays.

Aquest home va ser el pare de les RRPP. Va interessar-se per l’opinió pública, i el seu èxit consisteix en fer evolucionar la visió que es tenia dels consumidors, quan es pensava que aquest era un ens passiu, per a fer entendre que la opinió pública no es gestiona directament, sinó que es tracta del resultat de les accions i estratègies que desenrotlla l’empresa.

A continuació, parlem de Ivy Lee, qui també va realitzar importants aportacions a la disciplina. Ivy Lee va separar aquest fenomen, tan importat per a la empresa, de la publicitat, formant una disciplina dependent, però a la vegada independent d’aquesta. Parlem, òbviament, de les relacions públiques.

I diguem dependent, perquè les ciències socials, totes, de una forma o un altra, es troben lligades, col·laboren i es complementen.

Actualment, trobem que la agència de RRPP Ketchum es l’agència de l’any, segons els premis Platinum PR Awards.

Per tant, el seu director, Tony Noel, és avui uns dels líders d’opinió més importants.

En quant a les habilitats necessàries per a un RRPP, pense que, els idiomes, per exemple, resulten imprescindibles per a moure’s a aquest món. A més, clar, de l’extraversió i l’empatia, per a tractar en la gent, a on es important ficar-se al lloc d’un altre. També crec que hi ha que tindre en conter el coneixement sobre comunicació, així com en estratègies comunicatives de la persona, per a que desenrrotlle una bona feina al sector.

Altra característica és la creativitat, per exemple, necessària per a tots els camps de comunicació.

Personalment, crec que deuria millorar els idiomes, a una escola oficial, a més d’adquirir experiència en quant a estratègies a les pràctiques d’empresa, no obstant, també pense que tinc empatia i sóc extravertida, i açò puntua al meu favor.

Per últim, vos deixe una llista de enllaços interessants:

El primer es de la agència líder en RRPP en 2010

http://www.ketchum.es/?q=en

El segon conté informació molt completa sobre la evolució de les RRPP

http://www.rrppnet.com.ar/historiadelasrrpp.htm

Tercer enllaç, la wikipedia, imprescindible

http://es.wikipedia.org/wiki/Relaciones_p%C3%BAblicas

Una relació d’agències de comunicació i RRPP, un llistat útil.

http://www.pymemarketing.net/empresas/comunicacion/agencias_comunicacion.htm

Un blog molt interessant sobre la matèria a tractar:

http://octaviorojas.blogspot.com/

Buscant-me a la xarxa!

Avui, assistirem a una conferència a la universitat d’Alacant. A aquesta es parlava, sobre tot d’Internet, però, entre altres temes, es profunditzava a les diferents xarxes socials, el paper que desenvolupen per a les persones i marques, i les facilitats que ofereixen, a més dels inconvenients que també reporten per als usuaris.

Degut a açò, hem tingut temps per a reflexionar sobre l’evident importància de Internet per a tothom, i el feedback que proporciona. Hui en dia, si no ixes a Internet, no existeixes. Això si, és clar, que es convenient eixir bé. I quan diguem eixir bé, ens referim a no pujar fotografies que et comprometen, que no donen una bona imatge de la teua persona o de les teues aficions (per ficar un exemple, no es convenient eixir maltractant un gatet).

Debut a açò, m’ha ficat a buscar el meu nom al Google.

I que m’ha trobat? Doncs diferents coses. Si escric el meu nom, apareixen 449.000 resultats, però, es evident, que no es refereixen a mi la majoria dels enllaços. La majoria d’ocasions resulten altres persones que comparteixen cognom en mi, en ocasions canviat el ordre dels mateixos.

Ara, si fique el meu nom en cometes, apareixen 42 pàgines relacionades.

La majoria de les pàgines es refereixen al meu conter de Facebook, al perfil, grups que m’agraden o amics, cosa que no em reporta una imatge negativa, sols d’oci. Per un altra part, apareixen pàgines com ara el periòdic online Comunicando, a on sóc redactora actualment, que sí em dona una bona imatge, de persona treballadora.

A banda d’aquest llocs, apareix també al fotolog d’un amic, i a un altra xarxa social de Publicitat i rrpp.

Carències? Moltes! Per això tindré que elaborar millor el meu perfil, i aparèixer a unes altres pàgines d’interés que em relacionen en el perfil que em agradaria, com es el cas, de RRPP. Per a açò, seria convenient pujar treballs i anàlisi relacionats en aquest tema.

Com veiem, hi ha que moure’s per a aparèixer a aquest mitjà tan important avui, molt convenient per al futur, i determinant al futur acadèmic.

Per això amics, i com veiem una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

La mocaorà

Aquesta actualització no es deguda a una pràctica, no obstant, avui es la Mocaorà en la Comunitat Valenciana, i en tant que he fet el blog en valencià, m’agradaria parlar d’aquesta data, tan senyalada ací. 

A més de celebrar l’entrada del rei Jaume I el conqueridor a València, per lo qual és festiu a tota la comunitat, hui celebrem el dia de Sant Donís, dia dels enamorats a València. Ací li diguem: “La Mocaorà”.

La tradició és regalar a la teua parella una caixeta en fruites i verdures de massapà, embolicat en un mocaor ben bonic. Per lo general el regal sol ser de part del xic a la xica, que ens agraden més els dolços, però es pot fer al xic també.

M’agradaria haver-li fet  hui una foto a les pastisseries de la meua ciutat per ensenyar-vos-la, ja que la decoració es preciosa i digna d’admirar, però la meua càmera està en un estat de coma permanent xDDD 

Aquesta tradició ve de quan Jaume I va entrar a València, i les dones del poble li van oferir caixes en fruites i verdures.

Avui, en orgull podem dir que aquesta tradició continua, ja que és ben bonica i, a més, a ningú no li amarga un dolç! =)

Creativitat!

Avui ha estat a una conferència de Lluís Bassat a Elx.

Son les dotze i vint, i em trobe al sofà de ma cassa, Buenafuente ix per la televisió i ens dedica el seu monòleg de totes les nits.

I pense.

Hui he aprés una valuosa lliçó. Aquest gran home, res més que millor publicitari del segle XX, ens ha relatat com ha arribat allà on es troba, a la gran cima del món publicitari.

Tan senzill, ho deia. Així com qui no vol.

Creativitat és fer les coses d’una forma diferent, i millor que les anteriors ja fetes, ens deia.

Quina veritat.

Pense que la manera més intel·ligent d’arribar a ser algú en aquest món, sobre tot el de la publicitat, es basa en tenir idees que milloren la existència, i més encara, els objectius del client.

És increïble com un home, que senzillament venia televisors, en una idea magnífica, donat el cas de que no en venia ni una, avança en el món de la venta i s’endinsa en el publicitari, simplement amb una agència constituïda per tres persones.

I ara, ací ho tens. Ha escrit el “Libro rojo de la publicidad”, la nostra bíblia, la bíblia de tot estudiant de publicitat.

Aquest home mai ha estudiat publicitat, i sap més, que tots nosaltres junts.

La experiència també compta, clar que sí.

Però, no obstant, es més que això. Es tracta de tindre ganes. De pensar, que es gratis (com em deia avui un amic). Com vos parlava a les anteriors actualitzacions, de ficar-li ganes. L’èxit no es materialitza, te’l tens que guanyar.

Així que, com veieu, una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

Creguem que la creativitat ens ve del més absolut no-res, però açò no es gens de veres. La creativitat ens ve en qualsevol moment, sempre i quan ens trobe divagant el problema a solucionar. Com deia Picasso, “que la creatividad, cuando venga, me encuentre trabajando”.

Això es creativitat. Reflexionar sobre el problema, a totes hores, fins que alguna cosa, o alguna persona, ens ajude a donar eixe pas que tant costa, el d’imaginar-se una solució efectiva. I no tenir por a fer coses diferents i mai fetes. 

Al cap i a la fi, això es creativitat.