El síndrome Belén Esteban

En primer lugar comentar que, está claro que en mayor o menor medida, todos hemos sido “pasotas” en nuestra adolescencia, trasgresores, porque, al final, eso es la adolescencia, revelarse contra todo sistema de poder (padres, en algún caso gobierno…) sin tener una visión total de los mismos, porque, en la edad del “pavo”, generalmente todos nos volvemos arrogantes, y creemos por encima de todo en nuestra opinión.

Muy bien. Pero, ¿cómo diantre se ha llegado a esta situación? ¿Cómo es posible que hoy en día los adolescentes presuman de ser ignorantes? ¿Cómo puede ser que el líder de audiencia en televisión sea un programa en el que se dedican a gritarse entre sí y a hacer muestras notables de ignorancia, y además, éste se convierta en el sueño de miles de españoles? Y sobre todo: ¿Por qué nadie hace nada al respecto?

Me lo pregunto una y otra vez, y la única respuesta que obtengo que puede justificar esto, es la venta de la moralidad a cambio de altos niveles de audiencia y millones de euros.

Si eso es lo que el público quiere, eso es lo que les vamos a dar. Ni más, ni menos.

Por otra parte, el factor contrario es el público. Se traga cualquier contenido, cuanto más sencillo de masticar, mejor. Llevo semanas preguntándome por qué la gente ve este tipo de programas. Varias respuestas acuden a mi mente:

1.  Contenido sencillo. No apetece pensar, y estos programas no requieren un esfuerzo mental. Ni leve, ni ninguno.

2.  Cotilleo como instinto natural. El ser humano es cotilla por naturaleza. Se interesa por la vida de los demás, sobre todo cuando su vida no le parece suficientemente interesante.

Aquello que más me preocupa, sin embargo (ya que podría llegar a comprender todo esto, en un caso en el que tu nivel intelectual sea pésimo) es lo admirable de estos programas. Ese factor que hace a los “protagonistas” de estos programas ser admirados por la audiencia.

He llegado a una conclusión. No sé si será más, o menos acertada, en todo caso me asusta.

He llegado a la conclusión de que, aquello que hace ser admirados a estos personajes, es la capacidad de ser escuchado, sin escuchar primero. Esta gente dice lo que se le viene en gana, faltando al respeto a quien sea, abanderados bajo éticas de “verdad” y “sinceridad” que realmente dejan mucho que desear a la verdad y al respeto.

En cualquier caso, dicen lo que les parece, sin tener en cuenta a los demás, en medios de difusión masivos, en los que la mayor chorrada es dominio público de todo el país.

Creo que lo que se ve admirable de estos programas es exponer tu punto de vista por encima de todo, sin escuchar ni comprender al otro, diga lo que diga. Estos individuos discutirían sobre filosofía con Aristóteles. 

Sin embargo, son líderes de audiencia en el país. Que Dios nos coja confesados, como diría un cristiano. ¿Dónde van a llegar las discusiones en este país? ¿De qué manera se va a llegar a un acuerdo justo entre ciudadanos si los patrones de comportamiento los forman Jorge Javier Vázquez y Belén Esteban?

Sólo me cabe esperar que este prototipo de comportamientos sea una moda, y como tal, se pase con el tiempo.

Açò ja s'acaba!

Cada vegada ens trobem més a prop de finalitzar la nostra carrera, i la preparació es la millor opció.

Aquesta assignatura sen dubte ha sigut útil per a la nostra formació en quant a la inserció al mon laboral, aprenent a cercar ofertes de treball, a elaborar el nostre currículum, coneixent en primera persona a gent de recursos humans, que ens facilite la afronta a les entrevistes de treball.

De la mateixa forma, hem aprés lo important que resulten les xarxes socials per al nostre futur, i a redactar una carta de presentació o de candidatura.

Crec que aquesta assignatura m’ha aportat coneixements i dinamisme per afrontar la cerca de treball , com ara l’adequació del currículum al lloc de treball i l’actitud que hi ha que tindre a l’entrevista, a més de allò més correcte per anar vestit, o el llenguatge a utilitzar.

Així, també m’ha fer reflexionar aquestos conceptes per a aclarir les possibilitats, i ser constant en allò que vols.

Sobre tot, ha aconseguit reafirmar-me al nom del meu blog, ja que havem vist que, qui vullga peix, que es banye el cul, perquè es la única forma d’aconseguir-ho.

Ara ja estem un pas més prop d’inserir-nos al món laboral.

Bona sort!

Despeguem!

Quasi per a finalitzar, anem a escriure una carta de presentació per a fer-nos més fàcil l'inserció al món laboral.
Al meu cas, està dirigida a l'agència KABUKI.
Açí podeu veure qué es una carta de presentació.


___________________________________________________


Sandra Cabrera Ibáñez

C/ General Aldave

03012 Alicante

Telf. 638 17 52 99

Mail:sci3@alu.ua.es  

Alacant, 16 Desembre 2010

Benvolguda Sra. Pradella:

Recientment he finalitzat a la Universitat d’Alacant els meus estudis, consistents en la Llicenciatura de Publicitat i RRPP.

Per aquest motiu, em fique en contacte en vostès per a oferir-vos els meus servicis a la seua empresa.

Durant la meua formació a la Universitat he col·laborat a un periòdic digital, a una Comissió d’organització i he finalitzat en èxit les pràctiques en aquest sector, a una empresa d’Alzira.

En relació a aquestes activitats, m’agradaria formar part del seu equip, ja que crec que puc col·laborar al bon funcionament de l’empresa així com a la resolució de  tot tipus de problemes.

Vos adjunte el meu currículum detallant la meua formació al complet.

Esperant rebre notícies vostres prompte,  m’acomiade molt atentament.

Signa:

Sandra Cabrera

Les xarxes socials: eixes amigues tan poc discretes.

Comences gràcies a un amic, que et convenç. T’incorpores al món de les xarxes socials. Et fas Tuenti.

Puges fotos, comentes als teus amics, poses cançons. Envies privats i fiques estats d’allò que et passa.

Et fas major, i aquestes fotos pugen de categoria. A més, t’obris Facebook per a la gent més seriosa, o de la universitat. I el bucle torna a començar. Puges més fotos, en amics, de festa, de paella... 

Et fas fan de grups, como ara “Salir del aula a mitad de clase y sentirte un ninja”, o “Llegar a casa borracho y creerte Ferrán Adrià”, i a més, agreges als teus professors. Ale, viva la mare de Déu. Que ho veja tothom..

Les xarxes socials són, justament, com una amiga a qui li contes tot allò que fas o que deixes de fer, i ella, al primer que li pregunta, li ho conta tot.

Intimitat? Això que es? Lo que no vulgues que es sàpia, no ho penges.

Ara el “cotilleo” s’ha estès a nivell mundial. Les empreses poden veure el teu perfil, veure com et diverteixes, com ixes, si beus, si no. Què t’agrada, què rebutges, en qui te relaciones...

I així fins a l’infinit.

Ara ja no són fotos, també son grups que deixen veure les teues inclinacions polítiques, religioses.. les teues postures front a problemes d’actualitat.

I si no t’agrada, no tingues FB. Però tampoc et coneixeran.

Avui hi ha que estar molt alerta en allò que penges a les xarxes, ja que pot condicionar la teua oportunitat per a treballar a una empresa.

Personalment tinc Tuenti, FB y Twitter, i els tres perfils són de caràcter amistós, dirigit als amics. Allò que em perd són els grups de FB. M’apunte a tots. I deuria moderar-me un poquet. 

 

Per això, tinc en procés obrir-me un compte nou per al perfil professional, per a que puguen veure-lo les empreses i no em comprometa, i també per tindre un lloc on penjar el meu currículum.

Un manual d'instruccions, per favor.

Per desgràcia mai no he assistit a una entrevista de treball per al sector al que vuic dedicar la meua vida professional.

No obstant, sí que ho he fet per a altres empreses com ara restaurants, tendes de roba o  perfumeries.

No en son massa, ni res meravellós, però sí em van servir per a aprendre cosetes que ocorren a vegades a entrevistes de treball, i vaig a contar-vos les dos més destacades, per una cosa o per altra.

En primer lloc, vaig a contar-vos la de la perfumeria.

La història consistia en que jo vaig omplir un currículum a la tenda d’Alzira per a treballar a la franquícia d’aquesta empresa a la meua ciutat.

Com no tenia experiència, el meu currículum no s’adaptava  massa bé al treball oferit, i tal vegada aquest era un requisit important per al lloc de treball.

Doncs bé. Per alguna estranya raó em van fer anar a València per a aquesta entrevista, on hi havia unes deu xiques com jo, procedents d’uns altres pobles, que també anaven a fer l’entrevista.

Continuant en els estranys paràmetres d’aquesta entrevista, ens van fer una prova d’intel·ligència, un test d’eixos de numerets i formes, per a traure el teu quocient intel·lectual. No van fer preguntes individuals, ni tan sols ens van ficar a soles per a fer la prova. Totes juntes, a una mateixa taula.

A dia d’avui segueix preguntant-me per la prioritària necessitat de fer un test de quocient intel·lectual per a treballar a una perfumeria.

No obstant, lliçó apressa: Preparació. Per a qualsevol cosa. Per que un dia, te’n vas a treballar i et fan un test d’intel·ligència. Qui sap.

El segon exemple va ser una tenda de roba.

 A aquesta vegada, potser el meu currículum s’adaptara millor al lloc oferit. La roba també anava acord amb l’estil d’aquest comerç, i també em van fer preguntes, lo sorprenent d’aquesta entrevista van ser dues coses:

En primer lloc, quan vaig arribar, l’encarregat em va fer passar al magatzem, tot ple de caixes i roba.

Em va fer assentar-me a una de les caixes, i va començar les preguntes.

Si la situació ja resultava còmica, lo millor sense dubte van ser les preguntes.

 ¿Tens experiència al càrrec d’una tenda de roba?

No, mai no he treballat a una tenda de roba.

(Segueixen més preguntes en la mateixa línea, fins que ens donem conter de que no ens havíem entés.)

El xic en qüestió estava buscant a una encarregà per a la tenda, i jo mai no havia treballat, ni de dependenta de roba, i molt menys d’encarregà.

Graciós va ser, quan li vaig dir que, al seu anunci a una pàgina web, no era això lo que demanava.

Un altra lliçó apressa: Allò que demanen als anuncis, no es sempre el que volen. xD

No, a aquest cas, seria la documentació sobre l’empresa (a aquest enllaç vos oferim una pàgina on podreu obtindre informes sobre les empreses que vos interessen) i el lloc oferit, cosa que jo no vaig fer i em vaig presentar per a res. A més, l’adequació al lloc també es important, ja que, a aquest cas, lo essencial era tenir experiència.

Com veieu, molt satisfeta molt satisfeta, doncs no, però, tot es experiència, i de tot s’aprèn, per a les següents ocasions.

Una xicoteta xarla des de dins!

El passat 19 de Novembre tinguérem el plaer d’escoltar al cap de recursos humans de la FNAC, que ens va donar una xarla sobre les entrevistes de treball, consells i demés per a afrontar-les de manera satisfactòria, i rebre les preguntes més freqüents del alumnes. 

Al respecte, tinc un parell de punts a comentar.

Per una part, molt refrescants els consells i el protocol, tant per a assistir a qualsevol entrevista, tant per al període de temps posterior, en el qual ens quedem esperant una resposta que por urgir-nos i per altra part, no arribar mai.

Al meu parèixer, sempre està bé donar uns consells bàsics respecte a una situació que, pràcticament a tots, en ve de noves, i, a més, qui millor que una persona que desenvolupa eixa feina, que coneix millor que ningú, i molt de sovint, aquestes situacions.

Molt important la atenció a l’expressió corporal, que diu molt del nostre estat anímic del moment, i que no acostumem a controlar i dirigir cap als nostres propòsits.

I també l’actitud, ja que una persona que ve a per el lloc que s’ofereix té moltes més possibilitats d’aconseguir-lo que un altra que vaja a per “lo que siga, jo vuic treballar”.

En quant a aquest tema, també és important desenvolupar el teu currículum en consonància amb l’empresa a la que aspires, i redactar-lo ficant les coses que més puguen ser beneficioses per a evolucionar de forma positiva al lloc de treball que s’ofereix, obviant unes altres que poc et puguen aportar.

El segon punt que volia comentar es refereix a les primeres entrevistes de treball, quan no tens experiència i es més difícil incorporar-se al mercat laboral.

Allò que no em va convèncer va ser la resposta del RRHH a la meua qüestió al respecte, ja que la seua solució va ser que, siga el cas que et criden ells, és clar que no busquen experiència, però, en cas de que no, ho tens més difícil.

D’acord, gràcies, però no m’has solucionat la papeleta. Això jo ja ho sabia. Vull dir, jo en buscava solucions, ja sé que no en son fàcils, però una persona amb experiència deu conèixer algunes característiques que puguen fer a l’empresa elegir a una persona sense experiència per davant d’una altra que sí en tinga, no? No s’ha donat cap cas?

És igual. Xics, que ho tenim difícil. Hui per hui es molt difícil que et contracten sense haver treballat mai al sector, però, els “novatos”, per algun lloc haurem de començar.

Una vegada més, qui vullga peix, que es banye el cul.

Una xicoteta excepció a la llengua per al meu currículum!

 Me llamo Sandra Cabrera Ibáñez. Tengo 21 años y soy de Alzira, Valencia.

Actualmente resido en Alicante a fin de cursar mis estudios universitarios, que consisten en una Licenciatura de Publicidad y Relaciones Públicas que terminaré en el plazo de un año.

Con la intención de licenciarme, superé satisfactoriamente la ESO y Bachiller en Valencia.

En cuanto a estudios complementarios, completé un curso de 45 horas de Inglés en Londres a nivel usuario impartido por Belgravia College, además de uno de ofimática a nivel alto.

En cuanto a los idiomas, tengo un nivel medio/alto de inglés tanto oral como escrito, y alto de valenciano en ambos aspectos.

Domino programas de procesos de datos como ahora Word, Excel, Power Point y Acces a nivel alto, y tengo un nivel medio/alto en programas de diseño como ahora PhotoShop cs5, InDesign o Gimp.

En cuanto a mi experiencia en el sector, que demuestra mis inclinaciones en esta profesión, he sido coordinadora de fiestas de la carrera de Publicidad durante 2009/2010, y actualmente colaboro en el periódico digital de la Universidad de Alicante: Comunic@ndo.

Mi experiencia laboral fuera del sector se basa en la hostelería en una cadena de restaurantes de cocina italiana, así como en una cadena de restauración de cines. He trabajado también  al cargo de un pequeño comercio en el sector de los videojuegos, en calidad de atención al cliente.

Mis habilidades se basan en la redacción, la versatilidad, el buen trabajo en equipo y la resolución de problemas,  además del buen trato con la gente, energía y entusiasmo en lo que hago.

Tengo una actitud flexible y amistosa, lo que me encamina hacia las relaciones públicas, sector en el que me gustaría destacar y desenvolverme.